© 2016 by Amin Sheikh. Proudly created with Wix.com

​​Call us:

+91 98 20 212029

+ 91 7738446788

Tot bon somni comença amb un bon somiador.  

Amb només cinc anys vaig escapar de casa. No podia suportar els cops del meu padrastre y els torns de feina d’entre vuit i deu hores a la parada de te. Vaig aprendre a sobreviure pels carrers de Bombay menjant brossa i robant a gent per poder sobreviure.

 

Els nens grans de l’estació eren terribles. Forçaven als nens més petits com jo a fumar i a drogar-se. Ens les introduïen directament a la gola i si protestàvem, ens podien treure la vida. El pitjor de tot era l’abús sexual. Amb tan sols vuit anys no hi havia tragèdia a la terra que no hagués viscut encara.

 

Un dia, tenia 8 anys aleshores, una monja molt amable, la germana Seraphin, em va voler portar a Snehasadan, un orfenat per a nens del carrer. No tenia ni idea de les seves intencions i em vaig imaginar el pitjor. Després d’hores d’explicacions, finalment, vaig cedir a anar cap a Snehasadan. 

 

Snehasadan és un orfenat per nens sense casa, però per a mi ha estat la millor casa que he tingut fins ara en la meva vida. Per primer cop em vaig sentir cuidat.

L'AMIN D'AVUI

EL PASSAT DE L’AMIN

Documentary

XIC students of St. Xavier college of Mumbai, 2014

Comences fent el necessari, després el possible, i de sobte et trobes fent l’impossible.

Vaig tenir moltes feines diferents i estic molt content de tenir ara mateix el meu negoci com a taxista, però la meva vida va canviar realment quan vaig tenir la oportunitat de viatjar a Barcelona. Des d’on estic ara mateix m’he adonat que he adquirit la meva educació a través dels meus viatges. Gent i móns molt diferents. Viatjant per Europa he vist precioses biblioteques i cafeteries. El meu cor anhelava seure’s en una d’elles durant tot el dia.

 

Va ser aleshores quan vaig pensar en obrir una d’aquestes cafeteries a la meva ciutat de Bombay. No tinc educació, no sóc bo amb els llibres, però sé cuidar a la gent. Puc cuinar per a ells. Donant el millor de mi mateix i esforçant-me al màxim, vull obrir una cafeteria per donar feina a nens de carrer i proporciona’ls-hi el més semblant a una bona adolescència.

 

La cafeteria biblioteca “Bombay to Barcelona Library Café”

Però… com? Vaig començar a escriure la meva historia i a vendre-la, a fer els meus propis somnis realitat. Onze mesos van ser els que em van costar per a escriure el meu llibre sense cap coneixement de gramàtica i lèxic. No obstant, els meus amics em van demostrar ser el meu tresor més preuat. Van unir esforços i es van encarregar del disseny, edició, y promoció del llibre.

 

Em vaig plantar als carrers per vendre les copies del llibre. Va ser aleshores quan es va saber sobre el somni de la cafeteria, i amics i desconeguts d’arreu del món van venir a ajudar-me. Si us plau, converteix-te en un d’ells

AGRAÏM LA TEVA AJUDA